Fem un pic a… Laura Rubio

Una de les conseqüències més dures del coronavirus és la prohibició d’organitzar actes de comiat. Moltes persones moren soles als hospitals i el procés de dol de les famílies és particularment difícil. Moments Vitals, de la garrotxina Laura Rubio, és un servei de mestre de cerimònies pensat i creat per a moments importants. S’encarrega de guiar i acompanyar amb art en situacions significatives de la vida de la gent.

El passat mes de desembre vas posar en marxa Moments Vitals. Explica’ns en què consisteix.
És un servei de mestre de cerimònies pensat i creat per a moments vitals importants: l’arribada d’un fill, una unió de parella, un aniversari, una jubilació, un acte de comiat o un acte de record —és a dir, quan es vol recordar algú que va morir fa un temps. Aquest últim cas ens permet disposar de més temps per pensar com es vol acomiadar algú. I jo m’ofereixo com a mestra de cerimònies però també poso al servei de les persones eines artístiques com: veu, música, teatre, ombres xineses, titelles, contes, poemes…

Les cerimònies de comiat estan pensades sobretot per als enterraments laics?
Jo diria que faig cerimònies a mida per a enterraments. És cert que els comiats, d’entrada, s’han pensat per a qui vol una cerimònia laica, però també pot passar que hi hagi gent amb una manera més personal i diferent d’expressar la seva religiositat. La meva idea és apropar-me a les creences i maneres de fer de les persones per crear la cerimònia més propera a elles. Tinc un recull de músiques religioses, textos i pregàries arxivades, per si les necessito. Estic oberta i, de fet, potser algun dia veurem capellans i mestres de cerimònies presents en un mateix acte de comiat.
Crec que cada vegada veurem més gent que, de la mateixa manera que volen escollir el seu advocat o el seu metge de confiança, també voldran triar la persona que els faci una cerimònia.

Així doncs, ofereixes aquest guiatge i acompanyament en moments en què els familiars potser no s’hi veuen en cor.
Sí, però també els animo que ho facin. M’agrada que la família pugui fer i llegir els seus escrits. Sempre és més bonic quan hi participa la gent propera que no pas quan ho faig jo. Jo soc un comodí, els acompanyo, els ajudo a crear, a cosir les idees, els dono força…, i si no la tenen, saben que hi soc jo, que també inicio la cerimònia. Però cada cas és únic. Potser en un cas fem servir el soroll del mar, en un altre la música instrumental o el silenci… Tot això també és feina meva. Per exemple, en una cerimònia se’m va ocórrer fer un «últim partit» per a una persona que era molt futbolera. Vam repartir pilotes entre els assistents, que van escriure-hi una paraula o una frase, i al final ens vam llançar les pilotes per la sala. Per què no podem fer una cosa fora del convencional? Tot dependrà del que desitgi la família.

Com funciona el procés?
En el cas del comiat, que és el que segurament té més força i que promovem juntament amb la Funerària Besora d’Olot, el primer que m’interessa és concertar l’entrevista amb la família el més aviat possible. Sobretot, amb calma i temps. A la mateixa funerària tenim una sala per a les reunions, perquè la sala de vetlles, amb gent entrant i sortint, no és el lloc òptim. Demano que no hi hagi pressa i la gent s’espanta, no hi està acostumada.
Necessito recopilar el màxim d’informació per poder conèixer la persona i la gent que l’envolta, i per tant, agafar-nos confiança mútua. Pot ser que en aquesta reunió hi hagi persones molt colpides que no et puguin donar gaire informació. Llavors em poso a escriure el text, en el qual em centro a recordar els aspectes positius de la persona. De totes maneres, ells saben que em poden trucar en qualsevol moment, fins que acabi la cerimònia, per aportar més dades. A vegades les mateixes visites aporten informacions molt valuoses. Sempre m’agrada que supervisin el text, abans de llegir-lo. I sobretot que vegin que som un equip, que no soc una externa que fa el seu sermó, sinó que plegats vetllem per preparar amb cura la cerimònia.

I cada cas és únic.
Sí. Vull que s’entengui que l’important no és l’estètica de l’esdeveniment. Aporto la part humana, les emocions, l’amor, les sorpreses… tant en els comiats com en la resta de moments. Per exemple, en un casament, no busco ni com anirà vestida la núvia, ni quines flors s’utilitzaran ni com es decorarà l’espai. Poso les meves habilitats al servei dels altres. La gent m’apassiona; a mi un dels millors regals que se’m poden fer és estar amb algú i conversar. Soc feliç fent això i crec fermament en aquest projecte.

Com afecta la crisi del coronavirus als serveis de Moments Vitals?
Ens afecta molt perquè les mesures preventives no permeten la realització de cap cerimònia o celebració amb públic. Això fa que les famílies, a part de patir la mort d’una persona estimada i tot el que això comporta, també tinguin una gran incertesa, en no saber quan podran fer el comiat que honori la memòria del seu familiar. Per fer el comiat poden esperar que tot hagi passat o bé aprofitar que aquests són dies de molta introspecció i recolliment, per començar a preparar una cerimònia a mida. El fet de començar ara la preparació pot fer-los iniciar millor el procés de dol, sentir-se acompanyats des del primer moment i trobar més temps per dedicar-se a pensar, escriure, buscar músiques, parlar i reunir-se en família. Pot semblar que el coronavirus no hagi dut res positiu, però ens ofereix una cosa molt preuada: temps. Temps que podem omplir estant, sentint i creant.

Quin impacte té per a la gent no poder celebrar aquest acte de comiat?
No soc experta en treballs de dol però crec que enfrontar-se a una mort tan colpidora et deixa completament desconcertat, amb molta ràbia, pena, injustícia… I no poder veure el cos i prendre consciència fa que encara sigui més difícil començar el procés de dol. A més, no pots acomiadar-te de la persona ni rebre el suport de la gent més propera, i això provoca una mancança emocional molt forta, soledat i incertesa. No saps quan podràs fer la cerimònia i aquesta espera pot ser molt anguniosa.

Quants «Moments Vitals» has organitzat fins ara?
A Olot he conduït una quinzena de cerimònies de comiat, i fora de la comarca quatre. A més, dues noces d’or, un naixement, una jubilació i uns quants aniversaris. La gent em coneix pel projecte Alma i la Mar de Contes. De fet, d’aquí va sorgir la idea, tot i que el detonant de les cerimònies de comiat va ser la mort de la meva mare, ara fa uns cinc anys. Ella era molt peculiar i el comiat havia de ser-ho, també. Vaig prendre la iniciativa de dirigir l’acte. Aquella nit no podia dormir; vaig regirar la casa de la mare i vaig deixar que el meu cap treballés. En aquell cas no vaig fer de mestra de cerimònies però sí que vaig acabar l’acte. I llavors, la meva sogra em va dir: «Laura, en vull un d’igual». I em va quedar gravat.

I a partir d’aquí va néixer el projecte?
Al cap d’un any de morir la meva mare ja vaig fer un primer inici però el projecte encara necessitava madurar i el vaig frenar. Vaig continuar amb la meva activitat professional: espectacles infantils de contes i titelles, una empresa que també em fa molt feliç. Però sempre explico que quan se m’acut un projecte trec una antena i espero que algun dia algú m’ajudi a activar-la. I així va ser. Un dia una amiga em va enviar una entrevista sobre una actriu que es dedicava a fer cerimònies. I allà em vaig llançar.

Les funeràries de la Garrotxa ofereixen el teu servei?
Sí, la Funerària Besora d’Olot ofereix els meus serveis com a mestra de cerimònies; ells fan un gran servei a les persones que passen per un moment tan delicat, tenen un equip de gent molt humà i ofereixen un tracte molt proper i respectuós. Si Moments Vitals creix, més endavant m’agradaria molt poder comptar amb un equip de professionals que formessin part del projecte. Aquesta és una metodologia d’hores, l’escrit no es fa en mitja hora, a vegades m’hi passo nits senceres. Hi poso tot l’art que trobo: llegeixo i em documento molt. És una feina d’urgències, d’avui per demà, i a casa tothom sap que quan m’encarreguen una cerimònia passa a ser la prioritat.

Si voleu posar-vos en contacte amb ella, podeu escriure a almailamar@gmail.com o visitar la pàgina web de Moments Vitals, però assegura que no vol fer-ne gaire difusió a les xarxes socials, sobretot dels actes de comiat: «vull tractar-los amb discreció, m’agrada pensar que seran les persones que em coneguin les que en faran millor difusió».